ÍNDEX

1. Introducció

2. Ens situem!

3. El seu medi

4. Donem menjar al Wally i a la Sismil!

5. La closca de les tortugues

6. Les tortugues HAN CRESCUT!

7. Com mudarà la tortuga Wally la seva closca?

8. Mantenim el bon estat del terrari!

9. Donem de menjar al Wally i a la Sismil. II

10. Què li passa a la closca de la Wally?  

11. Les tortugues canvien de medi segons l’etapa en què es troben!

12. Com es determina el sexe de les tortugues?

13. Sabem que el rèptils, generalment, juguen al fet i amagar amb el Sol. Ho faran també les tortugues?

14. La Wally i la Sismil estan recobertes d’escates, tenen quatre potes, posen ous... Aquestes característiques pròpies seves, també ho són les dels rèptils en general? 

15. Com creuen que són les trotugues les nenes i els nens?

16. Quants tipus de tortugues hi ha?

17. Quin és l’origen comú de totes aquestes tortugues?

18. Conclusions

Conclusions

La realització d’aquest treball ens ha permès familiaritzar amb la cura d’un animal i conèixer una mica més les tortugues. Però sobretot, relacionant-ho amb el nostre futur professional, ens ha fet plantejar quines possibilitats té i com ens agradaria treballar-ho a l’aula.

Des del primer dia que vam preparar el medi per a les tortugues i les hi vam introduir, hem estat molt motivats per poder-los oferir tot el que necessitaven, que hem intuït a través d’una observació continuada i suportada per la informació que hem demanat a professionals, i hem cercat en llibres, Internet, vídeos, etc.

Aquest treball també ens ha permès posar en pràctica el mètode científic, tot fent-nos preguntes, plantejant-nos hipòtesis i responent-les mitjançant diferents fonts d’informació. Fruit del nostre interès, ens hem trobat en què com més troballes realitzàvem, més preguntes ens formulàvem i aquest fet ens ha mostrat que es poden treballar molts continguts de medi a través de la cura d’un ésser viu.

Després de la lectura de diversos articles relacionats en la cura d’un ésser viu a l’aula, l’explicació i debat a classe i de la pròpia experiència en l’observació de les dues tortugues, estem d’acord en els grans avantatges i possibilitats de tenir un ésser viu a l’aula. Pensem que aquest mètode pot aportar als alumnes valors com l’esforç i la responsabilitat, el contacte directe amb un ésser viu que possiblement molts infants no han tingut abans, la posada en pràctica del mètode científic des de petits i una gran motivació i un vincle directe amb l’assignatura. Des del nostre punt de vista, tenir un ésser viu a l’aula implica que els alumnes reflexionin sobre diferents aspectes, com per exemple, com pot ser que la tortuga Trachemys scripta, que en aquest cas hem estat observant, tingui un origen tropical d’Amèrica però que actualment estigui a Europa. Un aspecte que també trobem molt positiu d’aquest recurs, és la interdisciplinarietat que es pot dur a terme, es pot treballar llengua en l’escriptura de les observacions, ciències socials en buscar la seva història i canvis al llarg del temps, llengua estrangera a través de diferents jocs per conèixer els animals, i en concret l’animal que es treballi a l’aula, informàtica si es fa un bloc com en aquest cas, es pot buscar cançons de l’ésser viu que cuidem per conèixer-ne més coses a través de la música, i evidenment, relacionar-ho amb diferents aspectes de l’assignatura de medi natural.

En resum, aquest treball ens ha obert la ment en una nova manera de treballar diferents continguts de medi, que creiem molt interessant i motivadora pels alumnes i que fàcilment es pot relacionar amb altres assignatures.

La Wally i la Sismil estan recobertes d’escates, tenen quatre potes, posen ous... Aquestes característiques pròpies seves, també ho són les dels rèptils en general?

Algunes característiques dels rèptils:

- Tenen la pell recoberta d’escates dures a fi d’evitar la pèrdua d’aigua.

- Tenen quatre potes o bé no en tenen cap.

- Els ous dels rèptils no són com els dels amfibis. Tenen una closca dura per a evitar la dessecació, però és porosa i permeable als gasos i permet la respiració de l’embrió.

- La fecundació ha de ser interna perquè les cèl·lules masculines i les femenines puguin trobar-se.

- Tenen els pulmos proporcionalment més grossos que els dels ambfibis, ja que no poden respirar a través de la pell, protegida d’escates.

- Són generalment carnívors, com es dedueix de les seves dents i del veri d’algunes serps. Llevat de les tortugues, tots els rèptils tenen dents.

* No poden regular la seva temperatura interna. Són animals poiquiloterms que equilibren la pèrdua de calor amb el guany que aconsegueixen exposant-se a les radiacions solars o jaient sobre les pedres escalfades pel sol (com ja hem comentat en una altra entrada titulada "

Sabem que el rèptils, generalment, juguen al fet i amagar amb el Sol. Ho faran també les tortugues?")

Wally i Sismil a l'aquari

Quants tipus de tortugues hi ha?

Quan vam iniciar l’observació de les nostres dues tortugues us vam comentar que es tractaven d’una espècie anomenada Trachemys Scripta. Doncs bé, si resulta que el Wally i la Sismil estan considerades dintre d’una espècie en concret, vol dir que les tortugues estan classificades d’una manera específica.

Després d'investigar sobre els diferents tipus que hi ha de tortugues, hem realitzat un prezi per tal d'explicar-ho. Aquí el teniu:

Tipus de tortugues on Prezi

Quin és l'origen comú de totes aquestes tortugues?

Buscant i remenant diferents fonts d’informació, vam veure que de tipus de tortugues n’hi ha un munt! Ara ve... quin és l’origen de les tortugues? Totes tenen el mateix origen? 

"A finals de l’era primària, ara fa uns 250 milions d’anys, els canvis climàtics que van ocórrer sobre la Terra afavoriren la formació d’àmplies zones càlides i sovint seques. Com a conseqüència d’aquests canvis, molts animals es van extingir en no adaptar-se a les noves condicions regnants. En canvi, un cert nombre de plantes i animals van fer-ho. Així van sorgir els rèptils que van dominar la Terra durant 150 milions d’anys.

Els rèptils són els primers vertebrats que es van independitzar totalment de l’aigua. Durant l’era secundària van assolir una gran diversitat i, alguns d’ells, unes mides excepcionals. Els rèptils de l’era secundària es coneixen amb el nom de dinosaures. Un dels més grossos, Diplodocus, feia 25 metres de llargada i pesava 10.000 Kg.

Fa 65 milions d’anys, al començament de l’era terciària,  la Terra es va refredar de nou i la majoria dels rèptils no es van adaptar als canvis ambientals que es produïren. Els dinosaures es van extingir”.  

(PIERRE LAVERGNE, Les reptils de l’ère secondaire)

Hem trobat un vídeo a la xarxa que creiem que és interessant compartir ja que el muntatge també està realitzat per uns estudiants que treballen, com nosaltres, les tortugues. En ell hi ha informació molt interessant i rellevant sobre l'evolució de les tortugues. 

Així doncs, fa uns 225 milions d’anys, va aparèixer en el món el primer dinosaure. I, amb ell, van aparèixer les primeres tortugues. 

Com diu l’Enciclopedia El mundo de los niños. Los animales. (1973).  Barcelona: Salvat Editores (p. 243), la paraula dinosaure significa terrible llangardaix. Però els primers dinosaures no eren terribles. Alguns no eren més grans que les gallines d’avui. Els grans no eren més alts que un home. Fins a milions d’anys després, no van aparèixer els dinosaures gegants. 

Hem vist que les primeres tortugues s’assemblaven molt a les tortugues d’ara. Doncs creiem que la forma de les tortugues deu ser la millor per a elles, ja que en 225 milions d’anys gairebé no han canviat de forma!

Triassochelys, en El mundo de los niños. Los animales. (1973).  Barcelona: Salvat Editores (p. 243)

Com a curiositat, hem trobat un article al diari ABC, del dia 24 de febrer de 2012, titulat: Una tortuga de la época de los dinosaurios aparece el Lérida.

L'article explica la troballa de les restes fossilitzades d'una nova espècie de tortuga que va conviure amb els dinosaures i que sembla que es va extingir amb ells al final del Cretàci. Per a llegir aquest article feu clic AQUÍ.

Com creuen què són les tortugues les nenes i els nens?

Fins ara, hem estat estudiant diferents preguntes que ens han anat sorgint a mesura que hem anat observant diferents aspectes de les nostres dues tortugues: la Wally i la Sismil. 

Però, després d’estar tants dies en contacte amb les nenes i els nens de diferents escoles, ens hem formulat una pregunta des d’una altra perspectiva: Com creuen què són les tortugues les nenes i els nens de les nostres aules? Doncs creiem que pot ser molt interessant treballar sobre les hipòtesis dels mateixos nens respecte aquesta pregunta.

I per a poder resoldre aquesta pregunta, vam demanar ajuda als nostres alumnes de les escoles de pràctiques:

Després d’analitzar i comentar plegats tots els dibuixos que hem pogut recollir, ens hem donat compte que la gran majoria dels alumnes imaginen l’interior de les tortugues de manera molt similar al seu, és a dir, dels humans.

Dibuix d'en Dante, alumne de 4t d'EP

Dibuix de la Martina, alumna de 4t d'EP

Però també cal destacar que hi ha algun alumne que realitza una hipòtesi totalment inverosímil.

Dibuix de la Lia, alumna de 4t d'EP

Com podem observar, es tracta d'una interpretació molt infantil de com és l'interior d'una tortuga. L'alumna ha dibuixat, com deia ella, una sèrie "d'homenets" que són els que gestionen el funcionament dels diferents aparells de les tortugues. 

A mesura que els demanàvem que s’imaginessin com creien que és una tortuga per dins i que la dibuixessin, els anaven sorgint diferents preguntes, per exemple:

• “Però... i com respiren? També tenen pulmons, oi?”

• “La seva columna vertebral és com la nostra! Està formada per diferents vèrtebres”

Dibuix de l'Allegra, alumna de 4t d'EP

• “Com que són éssers vius, també tenen sentiments. I un cervell com el nostre!”

Comentant els dibuixos, vam veure que tots intentaven dibuixar l’aparell circulatori: el cor i “moltes venes que porten la sang”, com ens deien els propis alumnes; el digestiu: “hi ha molts tubs que porten el menjar fins el tub d’escap”; l’excretor; el reproductor, i és que la gran majoria dibuixaven un saquet amb ous “perquè naixessin els fills” i, finalment, també intentaven adaptar el sistema respiratori, tot dibuixant uns pulmons a banda i banda de la tortuga.

Aquestes deduccions ens han portat a buscar més informació sobre l’interior de les tortugues per respondre els nostres dubtes.

Pel que fa el tema de la columna vertebral i les estructures òssies, així com la respiració, que molts alumnes han dibuixat, com hem trobat a l’enciclopèdia: Història Natural dels Països Catalans. Amfibis, rèptils i mamífers. Enciclopèdia Catalana: Barcelona, 1987. Capítol 2: Els quelonis: tortugues (p. 126-134), “la incorporació a aquesta closca, per soldadura, de les vèrtebres, les costelles i les dues cintures, pectoral i pelviana, condiciona diversos aspectes anatomofisiològics d’aquests animals, com la respiració, que és efectuada de manera mecànica per contracció i relaxació de certs músculs”.

Hem cercat, també, diferents imatges de l’anatomia interna de les tortugues per a poder-les comparar amb els dibuixos dels alumnes i, per sorpresa nostra, hem trobat que alguns alumnes s’han aproximat bastant a la realitat. 

Anatomia interna d'una tortuga

Òrgans interns d'una tortuga

Una altra cosa que ens va sobtar molt és el fet que gairebé tots els alumnes als qui vam demanar que ens dibuixessin com creien que és una tortuga per dins, ens van dibuixar el cervell. I, efectivament, com diu l’enciclopèdia: Història Natural dels Països Catalans. Amfibis, rèptils i mamífers. Enciclopèdia Catalana: Barcelona, 1987. Capítol 2: Els quelonis: tortugues (p. 126-134), “malgrat el primitivisme i la lentitud aparent i llegendària d’aquests animals, el seu cervell és relativament desenvolupat i mostren una agilitat inesperada en escapar de llurs enemics”. 

  

Així doncs, una altra vegada, els alumnes no anaven tan mal encaminats!