Quant surt
el Sol, els llangardaixos surten de la sorra. Els seus moviments, al principi,
són lents ja que el seu cos encara està fred. I per a entrar en calor,
s’acostumen a posar sobre una roca una bona estona, deixant que el Sol els
escalfi.
Quan el
seu cos ja està bastant calent, els llangardaixos comença a buscar menjar. Durant el
dia el Sol escalfa el cos del llangardaix i, quan està massa calent, s’estira a
l’ombra d’una roca per tal que el seu cos es vagi refredant poc a poc.
Els
llangardaixos i altres rèptils tenen la sang freda. El seu cos es posa fred o
calent en funció de l’aire que els envolta. Si el seu cos es refreda, els
rèptils no poden moure’s bé. I si s’escalfen massa, es moren. És per això que
els rèptils acostumen a jugar al fet i amagar amb el sol. Quan estan calents,
corren fins l’ombra. Els caimans, cocodrils i tortugues es posen dins l’aigua
freda quan estan massa calents.
Els
rèptils que viuen on els hiverns són freds, es mouen amb major lentitud a
mesura que arriba el temps fred. A l’hivern s’enrosquen en els llocs més
calents que troben. El seu cos es refreda i es posa rígid. No es poden moure.
Però quan torna el temps càlid, els rèptils comencen a moure’s i fan de nou una
vida normal.
| Dibuix d'un llangardaix |
[Informació extreta de l’enciclopedia: El mundo de los niños. Los animales. (1973). Barcelona: Salvat Editores. (pàg. 96-96)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada